• 933 630 364    
  • metgescristians@gmail.com  
  • Calabria 273, ent.4º. 08029 Barcelona

Jornada d’estudi Morir Dignament en el Segle XXI Metes Aconseguides i Reptes Pendents

  • Metges Cristians
  • 18/02/2019

Dijous, 21 de febrer de 9:45 a 14:30 h.

Palau Macaya

Passeig de Sant Joan, 108. 08037 Barcelona

Dirigit a: Professionals sanitaris, filòsofs, bioeticistes, religiosos, advocats, polítics, periodistes i altres persones interessades en el tema.

Inscripció gratuïta (enviar nom i cognoms) a metgescristians@gmail.com

D’acord amb la Llei de Dades Personals us informem que l’email és de l’associació Metges Cristians de Catalunya (CIF: G61044533, C/ Calabria 273, Barcelona 08029, tel 93 363 03 64). Posteriorment aquests e.mails seran eliminats, a no ser que, al mateix e.mail, s’especifiqui que voleu rebre més informació i activitats de la nostra associació.

PROGRAMA

10 h Presentació de la Jornada: Adalbert Marquès, president de l’associació Metges Cristians de Catalunya.

10:05h PONÈNCIA INAUGURAL: Honorable Sr. Antoni Comas, president de la Federació de Cristians de Catalunya. Exconseller del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

10:30 Taula 1 Aspectes antropològics, filosòfics, polític-legals i espirituals de la mort. (15-20’ per conferenciant).

Modera i participa: Mª Victoria Roqué Sánchez. Profesora Titular de la Universidtat Internacional de Catalunya. Bioètica.

Francisca Pérez Madrid. Profesora titular de la Universitat de Barcelona. Dret Eclesiastic de l’Estat.
Vicente Bellver Capella. Catedràtic de la Universitat de València. Filosofía del Dret.
Joan Costa Bou. Doctor en Teología Moral. Sacerdot. Profesor de la Facultat de Teología de Catalunya. Delegat Diocesà de Pastoral Social i Caritativa a la Archidiócesi de Barcelona
.- Col·l oqui.

12:00 Café.

12:30 Taula 2 Aspectes clínics de la mort. Qué podem millorar. (15-20’ per conferenciant).

Modera: J Garcia Pont. Metge Internista . Junta Directiva de la Asociació Metges Cristians de Catalunya.

Morir en el hospital. Helena Camell. Metge Internista. Presidenta de la Societat Catalana de Cures Paliatives. 
Morir a les unitats de cures intensives. Teresa Camps. Imfermera especialitzada en cures intensives. Máster en Bioética. 
Morir al domicili. Christian Villavicencio. Metge Geriatra. Profesor de Bioética a la Universitat Internacional de Catalunya
Morir al tercer món. Nuria Carrera. Metge de Familia. Cooperadora de Metges sense Fronteres i Creu Roja a països del tercer món.

.- Col·l oqui.

14h PONÈNCIA CONCLUSIVA

J Mª Guardiola. Métge Internista. Profesor de la Facultat de Medicina. Universidat Autònoma de Barcelona.

Fins al començament d’aquest segle el debat sobre mort digna era sobre tot teòric. Des de la legalització de l’eutanàsia i el suïcidi assistit als Països Baixos i altres indrets del món, i un cop implementada la seva pràctica de forma regular, han saltat les alarmes. En efecte, alguns dels responsables de la supervisió i, en el seu moment defensors de l’eutanàsia, com el professor Theo A. Boer o la Dra. Berna van Baarsen, han demostrat que el que semblava que era una mesura limitada, per casos molt concrets i específics, s’ha convertit en una «alternativa terapèutica» davant de problemes clínics o psiquiàtrics,  patiment existencial i precarietat social que caldria solucionar d’una altra manera. D’altra banda, en el món occidental, la implantació progressiva de les cures pal·liatives permet fer menys dolorós i difícil el final de la vida, quan aquest s’apropa.

Intentem respondre a la qüestió: Què és morir dignament? Qué ens diu la filosofia o els líders espirituals al respecte. Quin paper juga l’estat, la societat, o els serveis sanitaris. Hi ha oportunitats de millora?


Participen a la jornada professionals d’aquests àmbits i parlarem de la mort des del punt de vista antropològic, filosòfic, polític-legal, i espiritual. Tan mateix de com és i com es pot millorar l’atenció als hospitals, a les unitats de vigilància intensiva, domicili i al tercer món.

Organitza:

Hi col·laboren:

Vista previa del vídeo Morir dignament al segle XXI, Ponència inaugural Sr. Antoni Comas (CATALÁN) de YouTube

Morir dignament al segle XXI, Ponència inaugural Sr. Antoni Comas (CATALÁN)

Vista previa del vídeo Morir Dignamente en el siglo XXI, Mª Victoria Roqué Sánchez de YouTube

Vista previa del vídeo Morir Dignamente en el siglo XXI, Profesora Francisca Pérez Madrid de YouTube

Vista previa del vídeo Morir Dignamente en el siglo XXI, Vicente Bellver Capella de YouTube

I, Vicente Bellver Capella

Vista previa del vídeo Morir Dignament al segle XXI, Dr. Joan Costa (Catalán) de YouTube

Professionalitat, Humanitat i Sentit de la Transcendència

  • Metges Cristians
  • 10/10/2018

El passat 10 de maig va morir un bon company i amic, el Dr. Pablo Oriol, el qual va liderar, durant força anys, la secció de ginecologia de la nostra associació, Metges Cristians de Catalunya. La seva feina sempre constant i entregada al capdavant d’aquest grup, un dels més actius, va ser excel•lent exemple per a tots nosaltres. Amb aquesta nota us adjuntem el testimoni del Dr. Tomàs Pagès, que sempre hi va ser al seu costat i que ens ha escrit a la seva memòria…

Crec que tot explicant una anècdota que va passar ja fa més de vint anys, puc començar aquest sincer homenatge al meu col·lega, al meu bon amic Pablo Oriol, recentment traspassat.

Era una nit joiosa i màgica de Sant Joan, dins la Sala de Parts arribava el xivarri de la gent riallera que ballava pels carrers i el soroll dels coets que esclataven vora els estels, il·luminant la foscor de la nit a les finestres de la Clínica. Una dona donava a llum el seu quart fill. L’ambient alegre que s’havia encomanat a metges i infermeres, s’aturà de cop amb el punt de dramatisme que no pots evitar sentir quan el monitor avisa del fet que s’està produint un patiment fetal. Llavors, cal actuar amb rapidesa, serenor i diligència.

La mare fou traslladada a un quiròfan per fer una cesària d’urgència i salvar a la criatura de les complicacions que podien esdevenir.
La pacient plorava silenciosament, amb llàgrimes d’angoixa.
Un ginecòleg jove que donava les seves primeres passes professionals, li va agafar la mà durant tota la intervenció, l’acaronava així i ella sentia la força de la coherència d’aquell metge que encara primerenc, ja combinava la saviesa de la Ciència i l’esperança de la Fe. Aquell bebè va néixer sa i avui és una noia que està a punt d’acabar la carrera de Medecina. El Dr. Oriol va actuar sempre conscient que el pacient ha de ser tractat a més de la preparació i l’estudi constant que ens cal als metges, amb l’escalf de la coherència de qui veu en el sofrent a un germà en Crist.

En Pablo Oriol, d’ençà que era un simple Resident a l’Hospital de Sant Pau, fins ara que ens ha deixat, treballava amb maniobres hàbils i el cor ple de l’amor de Déu.
Per això, qui necessitava guarir-se, trobava en ell la simbiosi d’un metge cristià que salva la vida sense neguit, per què creu fermament en la transcendència de la mort.

Valent, mai va fer res contrari a la doctrina de l’Església que respecta la vida del no nascut, que no cega les fonts de la vida; sense deixar-se arrossegar per interessos espuris, malgrat que això li costà sacrificis professionals i econòmics importants.

Ell prioritzava sempre la seva ferma catolicitat.
Aquest és el seu llegat per tots nosaltres, l’exemple de pare i espòs pendent sempre del benestar de la seva família, el caràcter optimista i alegre, la voluntat de treball del metge que també treu temps pels seus amics i que té cura de les seves pacients, perquè en cadascuna veu el respecte que mereix la persona que a través de l’eficàcia del metge, en realitat és en mans de Déu.

Dr. Tomàs Pagès i Bertràn.

 

Myriam… ¿por qué lloras?

  • Metges Cristians
  • 22/09/2015

La síndrome postavortament, tan silenciada en el nostre medi i tan diagnosticada als EUA, provoca en la dona un conflicte entre el seu paper de mare i el de codestructora del seu fill. I és que resulta més fàcil arrencar al nen de l’úter que retirar-lo del pensament. També afecta en algun grau els barons.

Vers la canonització del Dr. Pere Tarrés

  • Metges Cristians
  • 22/09/2015

Amb goig rebem la gran notícia que el procés de canonització del Dr. Pere Tarrés continua endavant! Recordem que la causa es va iniciar el dia 11 de maig del 1972, en formalitzar-se la petició, i es va completar el 2 de maig del 1990. Després de ser provat el primer miracle que se li atribueix, el mes de setembre de 2004 fou proclamat solemnement beat pel Sant Pare, beat Joan Pau II, a Loreto.

La societat està malalta

  • Metges Cristians
  • 22/09/2015

“L’acceptació social de l’avortament (avt.) és el fet més greu que s’ha produït durant el segle XX”. Julián Marías.

L’avt. s’accepta com una acció “normal” per part dels col.lectius dits “progres” i en les lleis dels Estats que l’accepten.

Si continuas utilizando este sitio aceptas el uso de cookies. más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar