Professionalitat, Humanitat i Sentit de la Transcendència
El passat 10 de maig va morir un bon company i amic, el Dr. Pablo Oriol, el qual va liderar, durant força anys, la secció de ginecologia de la nostra associació, Metges Cristians de Catalunya. La seva feina sempre constant i entregada al capdavant d’aquest grup, un dels més actius, va ser excel•lent exemple per a tots nosaltres. Amb aquesta nota us adjuntem el testimoni del Dr. Tomàs Pagès, que sempre hi va ser al seu costat i que ens ha escrit a la seva memòria…
Crec que tot explicant una anècdota que va passar ja fa més de vint anys, puc començar aquest sincer homenatge al meu col·lega, al meu bon amic Pablo Oriol, recentment traspassat.
Era una nit joiosa i màgica de Sant Joan, dins la Sala de Parts arribava el xivarri de la gent riallera que ballava pels carrers i el soroll dels coets que esclataven vora els estels, il·luminant la foscor de la nit a les finestres de la Clínica. Una dona donava a llum el seu quart fill. L’ambient alegre que s’havia encomanat a metges i infermeres, s’aturà de cop amb el punt de dramatisme que no pots evitar sentir quan el monitor avisa del fet que s’està produint un patiment fetal. Llavors, cal actuar amb rapidesa, serenor i diligència.
La mare fou traslladada a un quiròfan per fer una cesària d’urgència i salvar a la criatura de les complicacions que podien esdevenir.
La pacient plorava silenciosament, amb llàgrimes d’angoixa.
Un ginecòleg jove que donava les seves primeres passes professionals, li va agafar la mà durant tota la intervenció, l’acaronava així i ella sentia la força de la coherència d’aquell metge que encara primerenc, ja combinava la saviesa de la Ciència i l’esperança de la Fe. Aquell bebè va néixer sa i avui és una noia que està a punt d’acabar la carrera de Medecina. El Dr. Oriol va actuar sempre conscient que el pacient ha de ser tractat a més de la preparació i l’estudi constant que ens cal als metges, amb l’escalf de la coherència de qui veu en el sofrent a un germà en Crist.
En Pablo Oriol, d’ençà que era un simple Resident a l’Hospital de Sant Pau, fins ara que ens ha deixat, treballava amb maniobres hàbils i el cor ple de l’amor de Déu.
Per això, qui necessitava guarir-se, trobava en ell la simbiosi d’un metge cristià que salva la vida sense neguit, per què creu fermament en la transcendència de la mort.
Valent, mai va fer res contrari a la doctrina de l’Església que respecta la vida del no nascut, que no cega les fonts de la vida; sense deixar-se arrossegar per interessos espuris, malgrat que això li costà sacrificis professionals i econòmics importants.
Ell prioritzava sempre la seva ferma catolicitat.
Aquest és el seu llegat per tots nosaltres, l’exemple de pare i espòs pendent sempre del benestar de la seva família, el caràcter optimista i alegre, la voluntat de treball del metge que també treu temps pels seus amics i que té cura de les seves pacients, perquè en cadascuna veu el respecte que mereix la persona que a través de l’eficàcia del metge, en realitat és en mans de Déu.
Dr. Tomàs Pagès i Bertràn.
