Declaració interconfessional dels metges cristians
FIAMC, Barcelona
13/V/06
Declaració sobre la vida, l’atenció a la salut i la dignitat dels éssers humans consignada pels metges cristians de diferents denominacions, reunits a Barcelona en ocasió del 22 Congrés de la FIAMC.
Estem convençuts del significat i el valor de la vida humana reconeguts per la Tradició cristiana, i percebem amb preocupació els creixents atemptats contra la vida en el nostre temps. Desitgem que el missatge cristià sobre la vida humana i a la seva dignitat pugui ser difós en la societat, sobretot entre els professionals de la salut. Voldríem contribuir, juntament amb tots els homes de bona voluntat, a l’extensió d’una cultura de la vida en contrast amb la creixent cultura de la mort.
Com a metges cristians ens comprometem a actuar fermament en la nostra professió d’acord amb els següents principis i orientacions:
Déu -Creador de l’univers i Pare de la humanitat, que ha revelat el seu amor a través del seu Fill Jesucrist- ha creat l’home i la dona a la seva imatge i semblança des del primer moment de la seva existència. És precisament aquest fet la base de la dignitat característica de tots els éssers humans i el fonament de les seves necessitats ètiques i jurídiques.
L’home és el subjecte, el centre i el fi de tota l’activitat humana. En conseqüència, mai no es pot tractar l’ésser humà exclusivament com a mitjà, ni tan sols per assolir un altre bé.
La vida humana, en la seva dimensió física, constitueix un bé fonamental i primari per a l’home. En conseqüència, cap acció mèdica no ha d’atemptar contra el bé de la vida humana.
L’ésser humà, des del moment de la seva concepció fins al moment de la seva mort natural, ha de tenir reconeguts certs drets fonamentals. El més important de tots és el dret a la vida, la qual requereix protecció jurídica.
La salut, com a condició favorable per a la realització de cada ésser humà, constitueix un bé que exigeix ser promogut i tutelat. Així, cada ésser humà té el dret de rebre l’atenció mèdica i sanitària possible, sense cap tipus de discriminació. Cal tutelar i promoure aquest dret, amb particular urgència, entre els qui manquen dels mitjans bàsics necessaris.
La malaltia i la sofrença, encara que representen en general un camí difícil que interpel·la l’home a buscar el sentit profund de dita experiència, només poden ser plenament compreses a la claror del misteri pasqual de Crist, qui va assumir en Ell mateix tot sofriment humà. Davant dels qui pateixen, el metge sempre ha d’oferir, a més del seu coneixement científic, el consol, la comprensió i una verdadera compassió.
La mort és l’últim pas de la vida terrenal i el seu límit natural. Però no constitueix l’última paraula sobre la realitat de l’home: obre la porta a la plenitud de l’existència humana, a la vida eterna, a la comunió definitiva amb Déu. Quan la ciència mèdica ja no ofereix solucions realment eficaces cal acceptar serenament el fet de la mort com el terme natural del curs de la vida. Mai no és moralment lícit procurar o anticipar intencionalment la mort d’un ésser humà innocent.