La societat està malalta
Dr. Ferran García-Faria
“L’acceptació social de l’avortament (avt.) és el fet més greu que s’ha produït durant el segle XX”. Julián Marías.
L’avt. s’accepta com una acció “normal” per part dels col.lectius dits “progres” i en les lleis dels Estats que l’accepten.
La legalització del avt. en ser objectivament un mal, deforma la conciència. Ho fa a nivell col.lectiu, generant acceptació social, i arriba fins i tot a ser exigit com un dret de les dones. Tanmateix, la consciència ben formada mai no podrà considerar un dret humà allò que és nociu per a la persona i contrari al bé comú.
El fill acollit en la matriu de la mare no és una propietat seva ni tampoc no forma part del seu cos. La ciència informa que la vida humana comença en la concepció: el pare i la mare, aportant cadascun el seu ADN, generen un nou ésser amb un ADN diferent al seu. En la fecundació s’inicia una nova vida, que es va desenvolupant de forma contínua passant per diversos estadis: embrió, fetus, naixement, infància, adolescència, maduresa, ancianitat i mort. Aquell codi genètic inicial serà sempre el mateix, fins el dia de la mort de la persona.
Afirmem, una vegada més, que l’avt. és l’eliminació volguda de la vida d’un ésser de l’espècie humana, durant l’estadi en què és més feble i indefens. Per aquesta raó, l’avt. produeix violència de gènere contra les dones i els seus fills, va contra la familia, la societat, la democràcia i la pau del món.
L’eliminació d’una vida humana és el contingut del pretès dret a l’avt. Com diu el Papa Francesc “no és progressista resoldre els problemes destruint una vida humana”. Ésser progressista és defensar el dret a la vida i lluitar contra la cultura de la mort i el benefici econòmic de les clíniques avortistes. En el nostre país, una de les poques partides que l’administració catalana ha augmentat és la de l’ajut a les clíniques avortistes. El bisbe de València, Juan Antonio Reig, explica que els avt. han produït més morts que la guerra civil (dos milions des de 1985). En aquest estadística no estàn inclosos els avt. produïts per “la píndola del dia després” (PDD), que impideix la nidació de l’óvul fecundat en la matriu.
Es pot dir que una part de la societat pateix d’esquizofrènia, quan d’una banda reprova i condemna els actes violents, com ara la tortura, la pena de mort, l’abús de menors, entre d’altres; i d l’altra, la seva resposta és la inhibició i el silenci davant la violència del avt. en les dones i en els seus fills. És una realitat que clama al cel!
La vida humana està menys protegida que la dels animals: si destrueixo uns ous d’àliga cuabarrada, espècie en risc d’extinció, tinc molts números d’acabar a la presó. En canvi, si destrueixo diversos ous-cigots humans, no tindré cap penalització. En aquest sentit, el Bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla denuncia que: “Es clausura una plaça de braus perquè els animals no pateixin i, a la clínica del costat, es trossegen embrions i fetus”. La societat està malalta.
Quines raons justifiquen el fet que, l’ordre maçònica que presideix Ana Valet, en el context del Moviment laic i progressista” (subvencionat per la Generalitat amb 600.000€), que té com a lema “Treballar pel progrés de la humanitat”, hagi participat en una manifestació recent recolzant l’avt.? Defensar la supressió dels fills en el ventre de la mare, és treballar pel progrés de la humanitat? La ministra española, Matilde Fernández, encarregada d’Assumptes Socials del 1988 a 1993 ja deia que “la maçoneria defensa les causes del progrés com ara el dret de la dona a l’avt”.
Hillary Clinton, ex_secretària d’Estat dels EE.UU., sostenia que “no es pot avançar en igualtat de gènere o en un desenvolupament més ampli, sense l’atenció a la salut sexual i reproductiva que inclogui l’avt.”
Quan es parla dels drets reproductius, sempre enclou com a “veritat fonamental”: el dret a l’avt. Entitats d’àmbit internacional defensen aquest criteri. Ho fan, la Fundació Gates, Usaid, Planned Parenthood, Pfizer i també la ONU.
Estudis de l’OMS demostren que en els estats que prohibeixen l’avt., moren menys mares gestants, que en els que hi està permès.
Algunes veus sostenen que cal permetre els avt., per evitar-ne. Aquesta hipòtesi és tant inversemblant com anar contra la pena de mort, matant o voler combatre la malaltia, emmalaltint pacients. Si la legalització d’una mala conducta, serveix per a la seva disminució, per què es limita i es persegueix el tabaquisme?
Al meu entendre, qualsevol judici sobre l’avt. requereix la reflexió prèvia centrada en tres consideracions:
1.Els actes humans, amb més o menys grau, sempre són lliures. “La llibertat d’elecció fa posible la moralitat i ens converteix en responsables de les nostres accions i de les nostres vides”, afirma el Catecisme de l’Església Catòlica. En un estudi de David Reardon i Elliot Institute, publicat a Medical Science Monitor a EEUU, el 2004, s’afirma que un 64% de les dones que avortaven se senten pressionades o coaccionades a fer-ho. Davant d’aquesta constatació cal ponderar la responsabilitat de tots els actes humans i, sobretot, que el dret a decidir sobre la vida d’un altre, no existeix.
2.La trivialització de les relacions sexuals fa que, sense una educació que les integri en el marc de l’afectivitat, sovint la sexualitat humana i l’animal siguin difícils de diferenciar.
3. La corresponsabilitat dels polítics i les polítiques públiques.Les lleis tenen una dimensió pedagògica. En funció del seu contingut, eduquen o bé deformen. Aquest és el cas de la píndola del dia després (PDD), que gràcies a una decisió merament política pot ser dispensada sense prescripció mèdica. Aquesta permissió genera irresponsabilitat en les dones que la prenen, com si l’acte de fer-ho no tingués cap conseqüència: la dona, quan la pren, no coneix si està o no embarassada; però, en qualsevol cas, la finalitat del fàrmac és produir un avt., evitant la implantació de l’òvul fecundat en la matriu.
Els qui promouen el genocidi de l’avt. contribueixen a l’enfonsament moral col.lectiu. Els qui hi estem en contra, hauríem de sentir-nos interpel.lats quan no contribuïm a fomentar la cultura de la vida.
El projecte de llei española sobre l’avt. amb les correccions necessàries perquè no és produeixi el frau de les lleis de 1985 i 2010, ens sembla adient per la disminució d’avt. que comportaria. Però el nostre objectiu, ho reiterem, és assolir una societat sense avt. i amb lleis que protegeixin, sense cap excepció, la vida del no nascut.
Pel que fa al finançament públic dels avt. estem absolutament en contra de que formi part de la cartera de salut; no es pot finançar l’eliminació d’una vida humana.
En el procediment mèdic, que contempla el consentiment informat, cal asegurar que la informació que es dóna a la pacient, sigui exhaustiva i entenedora. A més, considerem que l’ecografia prèvia a l’avt. hauria de ser obligatòria.
Reclamem més polítiques públiques orientades a defensar i protegir el dret a la maternitat. Aquesta defensa i protecció vindrà també de la mà de la llei que protegeixi totes les dones, en risc d’exclusió social i laboral, a causa de la seva maternitat. Igualment, caldrà aquesta protecció quan el risc sigui físic o psíquic,, assegurant l’ajut psicològic, mèdic i econòmic necessari.
Defensar la dignitat humana i el dret a la vida implica el compromís de les persones i de la societat, tant en el sector públic com privat. I compromet especialmente l’àmbit mèdico-sanitari. L’avt. no és un acte mèdic. Matar no forma part de la nostra professió.