Myriam… ¿por qué lloras?
Experièncias de dones després de l’avortament
Fundació “Sí a la vida”
Ed. Combel
Barcelona 2004
La síndrome postavortament, tan silenciada en el nostre medi i tan diagnosticada als EUA, provoca en la dona un conflicte entre el seu paper de mare i el de codestructora del seu fill. I és que resulta més fàcil arrencar al nen de l’úter que retirar-lo del pensament. També afecta en algun grau els barons.
Està descrita la següent simptomatologia:
60% = augment del consum d’alcohol
65% = ideación suïcida
70% = alteracions sexuals
80% = problemes de comunicació
80% = plor freqüent
També, depressions en qualsevol moment i especialment en els aniversaris de “l’esdeveniment”, anestèsia dels sentiments, malsons en els quals el mateix fetus pot arribar a acusar la mare… Cal destacar que, malgrat el que diuen les avortistes militants, els estudis demostren que la dona que avorta creu fermament que ha comès un acte horrible que no pot ser perdonat. I és curiós que la millor teràpia sigui l’atenció religiosa. L’estratègia de confrontació és inútil i cruel.
El llibre és fruit del treball de Pius Stösel i de la fundació suïssa Sí a la Vida, la més important iniciativa Pro Vida helvètica, que compta amb més de 75.000 membres. L’edició espanyola ha estat realitzada per Editorial Combel, SA de Barcelona.